Home


UN ALIAT INESPERAT

La setmana passada vaig descobrir, per casualitat, un nou ús per a sa Tauleta màgica. Estàvem reunides unes quantes famílies, amb una bona colla de marrecs, i no sé com però em van embolicar per a que els hi expliqués un conte...

Pels seus comentaris i gestos, de seguida em vaig adonar que tenia davant un públic exigent. I tenint en compte la meva limitadíssima oratòria, tot apuntava que això acabaria amb una xiulada de campionat. Vaig estar a punt de retirar-me (per no dir fugir) amb qualsevol excusa, però no els podia fallar sense almenys intentar-ho.

Com el respectable es començava a impacientar, vaig anunciar amb veu tremolosa el primer conte que em va venir al cap: El cuc i la papallona. Una faula senzilla, i sobretot, curta. Així almenys el patiment no duraria massa estona.

De sobte, se’m va acudir que no estava sol davant el perill; podia comptar amb l’ajuda d’un aliat inesperat. Aleshores, vaig prendre una Tauleta que portava a la meva cartera.

Els fillets d’entrada van mostrar cert escepticisme quan els vaig mostrar un cuc amb forma més aviat de serp, però va servir per captar la seva atenció. De mica en mica van anar entrant al conte, fins quedar bocabadats en arribar al punt culminant de la història: la metamorfosi del cuc en capoll i finalment en papallona.

Els seus ulls brillants reflectien que no estaven veient un conjunt de fustes, sinó una radiant papallona revolejant alegrement per sobre dels seus petits caps. I fins i tot, gràcies a l’ambient creat amb sa Tauleta, diria que alguns adults també la van arribar a veure. I això té especial mèrit, doncs a partir de certa edat solem renunciar a fer servir la imaginació.

Aquí teniu el conte tal com el vaig explicar. Ja veureu, és molt senzill d’utilitzar sa Tauleta per donar-li vida.

Us animeu?

 

EL CUC I LA PAPALLONA

Hi havia una vegada un cuc que anava pel camp. Era de color marró clar. El pobre cuc s’arrossegava molt trist per terra perquè tots els insectes es burlaven d’ell i li deien que com podia ser tan lleig. No trobava ningú amb qui jugar o parlar.

L’única distracció que tenia era pujar a dalt d’un arbre i veure volar les papallones. Donaria qualsevol cosa per volar com elles. Es passava allà hores i hores observant-les. Però quan baixava a terra, tornava a trobar-se amb les mateixes burles i insults de sempre. Cansat de tot això, va decidir pujar a dalt d’un arbre perquè ningú pogués trobar-lo. Mai més tornaria a baixar a terra.

Un dia, una papallona es va posar a descansar a la branca on era ell. Van començar a parlar. Al final, es van fer molt amics. Passaven llargues estones parlant i estant junts. Després d’un temps, el cuc li va fer aquesta pregunta:

- Per què has volgut ser la meva amiga si ningú em vol pel lleig que sóc ?

I la papallona li va respondre:

- El que importa per ser amics, no és com ets per fora sinó per dins, i tu ets molt bo.

El cuc estava molt content perquè havia trobat un amic de veritat. Estava tan feliç, que una nit, mentre estava dormint a la part alta de l’arbre, el seu cos va començar a transformar-se. Primer va tancar-se en un misteriós capoll. Van passar dies, setmanes... i finalment el capoll es va obrir... D’ell va sortir una papallona bellíssima, com mai s’havia vist.

Quan la seva amiga papallona va veure el que li havia passat, es va alegrar molt i li va dir:

- Ara has tret cap a fora, la bellesa que abans tenies per dins.

I les dues es van posar a revolejar juntes. Des d’aquest moment, cada vegada que veuen un cuc trist, baixen i es posen al seu costat. I es torna a repetir la mateixa història...


 




Home
TORNAR